La figura de l'escriptor diplomàtic català no és una simple coincidència professional, sinó una constant que ha enriquit la nostra cultura durant més d'un segle. Des de la curiositat arqueològica d'Eduard Toda fins a la reflexió humanista de Manuel Montobbio, passant pel rigor lingüístic de Josep Carner i l'agudesa narrativa de Carles Casajuana, aquests autors comparteixen un tret fonamental: la capacitat de mirar el món per acabar entenent millor Catalunya.
Servir l'Estat a l'estranger els ha permès:
Universalitzar la llengua: Portar el català a les cancelleries i convertir-lo en eina de creació literària en contextos internacionals.
Importar modernitat: Actuar com a antenes que han captat els corrents intel·lectuals, polítics i estètics d'arreu (des de l'egiptologia fins al cosmopolitisme europeu) per injectar-los en la societat catalana.
Reflexionar sobre la identitat: Comprovar, a través del contacte amb altres cultures, que la identitat pròpia es defineix millor quan es posa en diàleg amb l'altre.
En definitiva, aquesta tradició ens recorda que la literatura catalana no és un compartiment tancat, sinó un projecte obert al món. La diplomàcia els va donar el passaport i l'escenari; la literatura, la llibertat per explicar-ho.
"El diplomàtic és els ulls, les orelles i la intuïció d'un país a l'exterior; l'escriptor és qui transforma aquesta experiència en memòria col·lectiva." Manuel Montobbio